Diamant.

Tu, que et sents empresonat en aquest món de sentiments. Tu, que has vingut com un au migratòria a buscar un lloc on sobreviure. Tu, que pensaves que no era possible tocar la llibertat amb els dits.

  Ara, pas a pas, dibuixes carrers adornats de verds maragda i balcons de falgueres sense sàvia. I el cel blau et fa de sostre i el barri et fa de casa. I llavors arribes a eixe espai irreal que ara es troba davant dels teus ulls. Que surt de les pàgines d’aquell llibre i es presenta tal i com la teua ment l’havies dibuixat. I veus les bombetes del ball, i els veïns que passegen. I et dones la volta per tal de mirar eixe tros de lluent marbre blanc que t’indica que, efectivament, és aquesta la plaça. Que, efectivament, ací es va alliberar aquella dona amb ales de colom. I llavors, tanques els ulls i toques la llibertat amb la punta dels dits.