Ones.

Seiem a les roques i amb la mirada ferma el mar ens saluda amb l’escuma dels seus dits. I el vent ens besa els rostres i encén els nostres esperits. Em trobe amb una sirena de cabells de girasol, com els de Van Gogh, i amb el capità d’un vaixell que surca el mar de la rebel·lia. I ambdós tenen un poc de mar als ulls. I la camaraderia guia els nostres clams i els nostres somriures. I fem pensaments que s’enlairen i es confonen amb l’arena salada. I amb la infinitat al davant, els mals pensaments s’esfumen. i la sirena i el capità m’ajuden a allunyar-me una estona de la terra amarga de la realitat.