No et demane un contracte vital. No et demane un “sempre”
que no existix. No et demane unes promeses que van a acabar fent-se miques. No
et demane que li poses murs al temps. No. Només et demane que m’acompanyes
aquesta nit. Només et demane que la matinada siga la terra a descobrir i el meu
cos el teu mapa. Només demane que per uns moments ens sentim més vius que mai.
Només et demane un camí de besos als meus malucs i dibuixar-te els llavis amb
la llengua. Només et demane que em
regales un somriure. Només vull perdre’m als teus ulls.
Si hagués de
descriure una nit perfecta l'explicaria així, sense afegir-ne cap detall. I
amb música, el llenguatge més perfecte que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada