Històries.

com si Pujares al cel, pujes per costeruts cArrers cap al Refugi aquell del qual tant has sentit parlar. allí on hi han animals que emanen aigua i ones que són balCons. Graó rere graó (ondUlats, plens d’energia), entrEs en un bosc de rectes troncs, La guardiana del qual és una salamandra d’escames de coLors vius, que pareix que t’estiga rebent amb un somriure. et convida a passar, a un lloc on els sostres amaguen milers d’histories fetes miquetes. un trencadís de vides que se’ns presenten de manera subtil. ací veus un sol, enllà veus un polp, i darrere d’ells s’amaguen vesprades de cafés amb coneguts i menjades amb la família, riures i plors, sentiments i temors. pujes a la balconada de formes sinuoses, de tsunamis de colors i dibuixos que fan que la teua ànima vuiga convertir-se en xicotets trossos de ceràmica que s’en vagen amb l’escuma, passant a formar part d’eixe trencadís vivent que una ment plena de genialitat ens va regalar.