No em fa por perdre’m si és als teus braços en forma de
xicotets carrerons de fama dubtosa i bellesa indubtable. On cada racó amaga un
secret que et fa obrir els ulls i bategar fort el cor. Et sents com un nen en
una tenda de joguets. Com un explorador acostant-se a terres noves. Et trobes
temples religioses de torres que toquen el cel. Et trobes façanes descolorides
amb una mirada penetrant. Arribes a un mur ple de cadàvers d’ideals en forma de
marques de bales. Però aquests ideals no han desaparegut, ja que quan t’hi
acostes, sents la seua remor, que t’omple el pit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada