Aquests guardians del teu cel s’alcen orgullosos sobre la
figura del fill d’un déu banyat en or. Si et col·loques a l’esquena dels
guardians s’obri a tu una cova lluminosa que acull petites històries tanta gent
que resulta quasi inabarcable a la vista. Cada racó t’ompli els ulls de formes
que t’embruixen, i t’obliguen a mirar i remirar. El seu magnetisme fa que
escorcolles amb els ulls cada plec, cada gest, cada instrument, cada ploma
d’eixos coloms que anuncien la vinguda d’una pau que desitges fer teua.
Es tan gran aquesta
obra que les paraules queden reduïdes a cendra en comparació amb la flama de
majestat que emanen eixos guardians, i eixa cova…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada